Paul Celan ATEMKRISTALL tribute

•

CRISTALL D’ALÈ Paul Celan
El cicle de vint-i-un poemes, Atemkristall (Cristall d’alè), va ser publicat per Brunidor (a Vaduz, Liechtenstein) el 1965 en edició de bibliòfil i amb vuit gravats de Gisèle Celan-Lestrange. Seria reprès pràcticament igual com a primera part del llibre Atemwende (Gir de l’alè), el 1967. Va ser precisament aquella mateixa tardor que la parella es va plantejar separar-se temporalment a causa de les fortes tensions i els greus conflictes que vivien, produïts per l’agreujament de les crisis psicològiques de Celan. Així, el poeta es decanta per una parella que no li fallarà mai: el seu alter ego, anomenat Tu. Traducció revisada d’Arnau Pons publicat per La Breu Edicions.

http://www.labreuedicions.com/cristall-dale-de-paul-celan/

Vor dein spätes Gesicht,
allein-
gängerisch zwischen
auch mich verwandelnden Nächten,
kam etwas zu stehn,
das schon einmal bei uns war, un-
berührt von Gedanken.

DAVANT DEL TEU ROSTRE TARDÀ,

sol

i fent camí entre

nits que a mi també em transformen,

hi ha vingut a parar quelcom, dret.

Una vegada ja havia estat amb nosaltres, in-

tocat de pensaments.

(Ich kenne dich, du bist die tief Gebeugte,
ich, der Durchbohrte, bin dir untertan.
Wo flammt ein Wort, das für uns beide zeugte?
Du—ganz, ganz wirklich. Ich—ganz Wahn.)

(ET CONEC, ets la que es vincla greument;

jo, el perforat, sóc el teu servent.

On flameja el mot que ens testimonia?

Tu _del tot,del tot real. Jo_ del tot follia.)

DIE SCHWERMUTSSCHNELLEN HINDURCH
am blanken Wundenspiegel vorbei:
da werden die vierzig
entrindeten Lebensbäume geflösst.

Einzige Gegen-
schwimmerin, du
zählst sie, berührst sie
alle.

A TRAVÉS DELS RÁPIDS DE LA MALENCONIA,

tot passant el lluent

mirall de les nafres:

ve-te'ls aquí, escorxats,

els quaranta arbres de vida, surant.

Tu, l'única que contra

corrent nedes,

els comptes, els toques

tots.

DU DARFST mich getrost
mit Schnee bewirten:
sooft ich Schulter an Schulter
mit dem Maulbeerbaum schritt durch den Sommer,
schrie sein jüngstes
Blatt.

POTS, ben confiat,
servir-me neu:
sempre que, braç a braç,
he caminat per l'estiu amb la morera,
cridava la seva més jove
fulla

VON UNGETRÄUMTEM geätzt,
wirft das schlaflos durchwanderte Brotland
den Lebensberg auf.

Aus einer Krume
knetest du neu unsre Namen,
die ich, ein deinem
gleichendes
Aug an jedem der Finger,
abtaste nach
einer Stelle, durch die ich
mich zu dir heranwachen kann,
die helle
Hungerkerze im Mund.

ROSEGADA PER L'ÀCID D'UNA ABSÈNCIA DE SOMNIS,
la terra de pa, recorreguda sense dormir,
alça la muntanya de vida.

Amb la seva engruna
pastes de nou els nostres noms,
que jo, un ull
igual
al teu en cada dit,
vaig palpant en cerca
d'un lloc per on
el meu vetllar pugui créixer fins a tu,
amb la lluminosa
espelma de la fam dintre la boca

IN DEN FLÚSSEN nórdlich der Zukunft
werf ich das Netz aus, das du
zögernd beschwerst
mit von Steinen geschriebenen
Schatten.

DINS ELS RIUS, al nord del futur,

tiro la xarxa que tu,

vacil·lant, llastes

d'ombres

escrites per pedres.

WEGE IM SCHATTEN-GEBRÁCH

deiner Hand.

Aus der Vier-Finger-Furche

wühl ich mir den

versteinerten Segen.

CAMINS DINS EL FURGALL D'OMBRES

de la teva mà.

Del solc dels quatre dits

em vaig desenterrant la

benedicció petrificada.

WEISSGRAU aus-
geschachteten steilen
Gefühls.

Landeinwärts, hierher-
verwehter Strandhafer bläst
Sandmuster über
den Rauch von Brunnengesängen.

Ein Ohr, abgetrennt, lauscht.

Ein Aug, in Streifen geschnitten,
wird all dem gerecht.

EL GRIS BLANQUINÓS d'un ex-

cavat i escarpat

sentiment.

Cap aquí, terra endins,

transportades pel vent, les mates de borró bufen

motius d'arena per damunt

del fum que surt dels càntics de les fonts.

Una orella, escapçada, està a les escoltes.

Un ull, tallat en llenques,

a tot això fa justícia.

Thanks for visiting!

Want to see more? Keep in touch by clicking "follow" link at the bottom.
Also, if you "appreciate" this project below, I'd appreciate it!! :-)